Benissanet a la Batalla de l’Ebre:
La Batalla de l’Ebre s’inicià a les 0:15 hores del 25 de juliol de 1938 quan el V Cos d’Exèrcit, dirigit per Enrique Líster, passà el riu per Benifallet i Miravet. Un cop consolidat el cap de pont s’avançà en dos direccions, una cap al Pinell de Brai i l’altra cap a Benissanet i Móra d’Ebre. Paral·lelament, el XV Cos d’Exèrcit, manat per Manuel Tagüeña creuà l’Ebre per Flix, Riba-roja i Ascó.

Un cop el front es queda establert a les portes de Vilaba dels Arcs i de Gandesa, i l’Exèrcit de l’Ebre va decidir deixar l’atac per a passar a resistir sobre el terreny, els pobles riberencs es van convertir en un lloc estratègic, no només per a posar-hi ponts o passarel·les sinó també com a lloc de concentració de tropes i aliments que anaven cap al front, com per a l’evacuació dels ferits.

Al llarg de gairebé tota la batalla Benissanet es convertí en reraguarda de l’exèrcit republicà i en un dels eixos de comunicacions a través del riu. A la població hi va haver un destacament de potabilització d’aigües, que analitzava l’aigua que es repartia als soldats. I també, l’Estat Major de Líster entre l’agost i l’octubre.

Al mateix temps, les condicions de vida van anar empitjorant i, poc a poc, la població civil que estava amagada als masos propers al nucli urbà van relacionar-se amb els soldats, intercanviant menjar, productes diversos i en la construcció del refugi.

Poc a poc les ofensives franquistes van anar desgastant la heroica resistència dels combatents republicans, que dia a dia anaven deixant les seves vides a les serres de Pàndols i Cavalls, fins que la darrera ofensiva s’inicià el 30 d’octubre. Primer s’ocuparen les altures de la serra i es prosseguí en direcció a l’Ebre, seguint la carretera de Gandesa a Pinell, entrant-hi el 3 de novembre. Per això, les forces republicanes que defensaven la serra de Pàndols es veieren obligades a repassar l’Ebre, la nit del 3 al 4 per Benifallet, per no ser encerclades.

A partir d’aquí, l’avanç franquista va ser molt ràpid i ocupà Miravet el dia 4, el dia 6 Benissanet i el 7 Móra d’Ebre. La Batalla de l’Ebre s’acabà la nit del 16 de novembre, quan els últims soldats republicans creuaren el riu per Flix.

En definitiva, el que quedà a l’Ebre fou la mort i la destrucció, i Benissanet no fou menys. Els bombardejos, les crescudes i les fatalitats de la guerra destruïren una part de la població que amb els morts, els exiliats i refugiats, tardà molts anys a recuperar-se de la batalla.

El refugi de la Font Gran de Benissanet
Com a conseqüència de la Batalla de l’Ebre i l’aparició constant de l’aviació enemiga bombardejant els mitjans de pas propers a Benissanet, i en alguns casos la mateixa població, les autoritats municipals i militars republicanes que la controlaven, van decidir construir diversos refugis com el de la plaça de la Font Gran, a més d’altres de particulars que es van habilitar als soterranis de les cases, pera la mateixa finalitat.

El refugi de la plaça de la Font Gran es va construir entre els mesos d’agost i octubre. En les tasques hi van participar soldats republicans que feien de paleta, excavant i reforçant diversos trams de les galeries amb obra, i sobretot noies joves del mateix municipi (unes 20 noies d’entre 14 i 16 anys) que van col·laborar-hi, per torns i de nit, extraient-ne la terra.