L’espai històric dels Barrancs, partida agrària de Vilalba dels Arcs, forma part de la línia defensiva que les forces republicanes van establir entre aquesta població i la de la Pobla de Massaluca. De les obres de fortificació efectuades per les unitats republicanes es conserven prop de 700 metres de trinxera amb diferents elements: pous de tirador, refugis i txaboles i línies d’evacuació.

La trinxera és una rasa d’entre 150 i 180 cm de profunditat que compta amb un parapet de pedra o de sacs terrers per tal de protegir els combatents i permetre disparar des d’una posició dominant. De les trinxeres, en posició avançada, surten els pous de tirador, on els soldats amb armes automàtiques i granades de mà, cobreixen el front i dificulten l’atac. Vers la reraguarda de la trinxera marxaven les trinxeres d’evacuació, lloc per on es produeix l’arribada d’homes i de subministraments i l’evacuació dels ferits.

La línia de front que es va establir entre les poblacions de Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca va restar estabilitzada des dels primers dies de la batalla, a finals del mes de juliol de 1938. Els comandaments franquistes van conduir les seves ofensives en altres sectors del front, convertint aquesta àrea en el que es coneix com un sector inactiu, on no es van registrar grans enfrontaments tot i existir un continuat intercanvi de foc entre les posicions republicanes i franquistes.

Amb l’enfonsament del front republicà amb la darrera ofensiva franquista, iniciada el 30 d’octubre, les unitats republicanes d’aquest sector es van replegar sobre Ascó per tal de retornar a l’altra riba del riu. Un cop abandonades aquestes posicions, les unitats franquistes les van ocupar el 14 de novembre sense necessitat de combatre.