La Batalla de l’Ebre va representar un dels episodis més importants de la Guerra Civil espanyola, considerada com la primera gran guerra contemporània, en la qual la internacionalització va jugar un paper molt destacat. L’exposició analitza els aspectes de política i diplomàcia internacional vinculats al conflicte espanyol, i del moviment voluntari, sorgit com a resposta de la no intervenció de les democràcies. Aquests factors van condicionar la guerra civil fins les darreres conseqüències: la derrota de la República.

EL CENTRE ESTÀ DIVIDIT EN TRES ÀMBITS:

ÀMBIT 1 Ràpida internacionalització i Europa en crisi

Aquest àmbit està estructurat a partir de dos eixos:
L'ofensiva de l’Ebre és la darrera carta de la República per intentar canviar els esdeveniments a favor seu. En termes estrictament militars, vol evitar la caiguda de València i l’amenaça a Madrid, en termes estratègics pretén capgirar la situació internacional, ja sigui per un canvi de posició de les democràcies o per l’esclat de la guerra amb Alemanya.

ÀMBIT 2 Dimensions de la participació internacional

Aquest àmbit està estructurat a partir de dos eixos:

- La internacionalització des d’una dimensió personal (a les parets): que pretén transmetre les motivacions, la diversitat, les conseqüències personals, etc. de la participació internacional, expressant la intensa implicació emotiva a nivell mundial que va arrossegar a moltes persones a implicar-se, de manera directa o indirecta, en el conflicte espanyol.

- La internacionalització des d’una dimensió estructural (espai central): que pretén mostrar les diverses maneres d’intervenció organitzada i establir-ne les relacions mútues i la dimensió militar.

L’espai central compta amb diversos subapartats:

Suport desigual
Les tres posicions que van adoptar els diversos estats davant del conflicte espanyol; ajuda als rebels, ajuda a la república i una no intervenció.

Els combatents
Els protagonistes de l’ajuda humana, tant les tropes com els voluntaris que cada bàndol va mobilitzar i els moviments de solidaritat que a les democràcies va generar l'actitud de no-intervenció dels govern respectius. El paper de les Brigades Internacionals, els soviètics i les tropes de Franco.

La nostra guerra al món
Els diaris de tot el món van escriure sobre allò que succeïa al nostre país. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, conscient del paper que tenia aquesta difusió, va elaborar noticiaris en diferents idiomes.

Solidaritat internacional
Els mecanismes de solidaritat civil que la guerra va generar sobretot en les democràcies occidentals. Mobilitzacions per influir en la intervenció dels governs respectius, i creació de sistemes d’ajut sanitari, recaptació de fons, tramesa d’aliments i acollida de refugiats.

Internacionals al camp de batalla
L’ajut militar internacional rebut durant el conflicte va ser desigual a favor dels franquistes i, després de mesos de guerra, es va accentuar a la batalla de l’Ebre, on es van enfrontar dos exèrcits de forma desigual.

ÀMBIT 3 Pacte de Munic i final del conflicte

La claudicació de les democràcies davant de Hitler sentencià definitivament el resultat de la batalla de l'Ebre i de la guerra civil, i poc després també es manifestà inútil a nivell internacional, ja que no va impedir l’esclat de la segona guerra mundial.