Situat en una terrassa fluvial que en el seu punt més elevat arriba a tenir més de 50 m d’alçada en relació al nivell del riu, constituí un element clau per controlar el curs del riu i el camí de Falset a Gandesa. Les referències més antigues de l’emplaçament es remunten als ibers i hauria estat operatiu fins la sortida de les tropes napoleòniques de la població el 1813. Llavors, la seva destrucció fou tan gran que ja no jugà cap paper important fins que, el 1839, el general carlí Cabrera el restaurà. Més tard, durant la Tercera Guerra Carlina fou artillat pels liberals. Reconstruït parcialment i habilitat com a caserna de la Guàrdia Civil, a partir de 1875 disposà de presó, oficines i habitatges per als guàrdies fins 1938 quan, durant la Batalla de l’Ebre, fou greument afectat pels bombardejos de l’aviació nacional i ja mai més restà útil. La seva rehabilitació s’inicià a partir de 1994 amb la creació de l’Associació d’Amics del Castell, i l’inici de les excavacions arqueològiques i la consolidació de les restes.

El 3 d’abril de 1938 amb les tropes franquistes a les proximitats de Móra d’Ebre, l’alferes Josep Brú de la 139a Brigada Mixta de la 45a Divisió ordenà la voladura del pont que s’havia inaugurat el 1918. La població restà en poder franquista fins que, el 26 de juliol, fou reconquerida per la 1a Brigada de l’11a Divisió republicana durant la batalla de l’Ebre, canviant novament de mans el 7 de novembre al reocupar-la la 1a Divisió de Navarra. La població fou molt castigada per l’aviació rebel i provocà la dispersió dels veïns per les sènies i l’obligació de construir refugis: al barranc de Faneca, al terraplè de l’actual avinguda de les Corts Catalanes i a les clavegueres, cellers i coves. També foren freqüents els combats aeris. El més important es produí el 15 d’agost amb uns 100 aparells enfrontant-se sobre la vertical de la població. Igualment cal destacar l’actuació de l’artilleria antiaèria republicana: al castell instal•laren una peça i d’altres bateries a l’oest de la vila i a Móra la Nova per protegir els ponts republicans.

Móra d’Ebre —que es trobava al centre del territori republicà conquerit i estava ben comunicada per ferrocarril, per la N-420 i per carreteres secundàries— es convertí en lloc de distribució de material i de classificació sanitària. Per això, a finals de juliol, un cop superada la riuada artificial provocada pels desembassaments dels pantans dels Pirineus, es construïren dos ponts de ferro situats a uns 500 m un de l’altre enfront de la població. A inicis d’agost en feren un altre de les mateixes característiques a l’Illa, més cap al sud. Tot aquest treball s’enfonsà per una altra avinguda artificial el 18 d’agost. Llavors el pas del riu, fins que no es construí un altre pont de ferro de doble circulació, s’hagué de fer amb motores, barques de rem i barques pesants subjectades amb cables. En aquest període també construïren un pont de fusta que s’ubicà entre Móra d’Ebre i Benissanet. La lluita dels pontoners per enllaçar les dues ribes es saldà amb una gran mortalitat i molts d’aquests herois anònims foren enterrats a l’antic hort de Cardoneta.