Les cases caigudes del Pinell de Brai són un record evident de l’estat en què quedà la població després de quatre mesos de combats i bombardeigs sobre la reraguarda republicana. Els seus veïns, prop de 1.800 el 1938, en tornar a casa després de mesos d’evacuació es troben amb una vila derruïda. En el decurs d’una llarga i dura postguerra, es recuperen els camps de conreu, es refà la vida quotidiana i es reconstrueix un poble totalment malmès.

Un dels punts escollits per les forces republicanes per a creuar el riu Ebre la nit del 25 de juliol de 1938 se situa a les proximitats de Miravet. Després d’ocupar aquesta població, el gruix de les forces es dirigeix cap a la serra de Pàndols per la carretera entre Miravet i el Pinell de Brai. Els republicans entraren al Pinell de Brai cap a les 9 del matí del dia 25, sense trobar resistència. Durant tota la batalla, fins a la seva ocupació per part de les forces franquistes, el dia 3 de novembre, el nucli del Pinell de Brai esdevé una zona de reraguarda republicana on s’hi instal•laren serveis sanitaris, d’intendència i de descans. Per aquesta raó, fou un dels objectius dels nombrosos bombardeigs de l’artilleria de l’exèrcit franquista i de la seva aviació.