Batalla de l’Ebre
El 25 de juliol de 1938, a les 00:15 h d'una nit sense lluna, les forces republicanes van iniciar el pas del riu entre Mequinensa i Amposta, sorprenent l'enemic. La major operació militar de la Guerra Civil havia començat.

L'ofensiva republicana perseguia tres objectius. El primer era aturar l'avenç franquista sobre València, el pulmó industrial i comercial del sector Centre, desviant l'atenció d'aquell front sobre el de l'Ebre. El segon cercava revifar la moral de la rereguarda republicana i silenciar les veus que, donant la guerra per perduda, reclamaven una pau negociada amb els rebels. El tercer era, davant el creixent clima bèlic que es vivia a Europa per la política expansionista de Hitler, demostrar a les potències democràtiques que la República encara era viva i podia ser un aliat en la guerra contra el feixisme.

L'operació va ser un éxit en un primer moment. En el seu primer dia es van ocupar prop de 800 km2, entre Mequinensa i Benifallet, i es va aniquilar tota una divisió enemiga. Aviat, peró, els franquistes van aconseguir bastir una línia de resistència seguint l'eix Faió, la Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs, Gandesa i el riu Canaletes. Un mur d'homes i armes, on es van estavellar les forces republicanes.

Després d'una setmana de durs combats, sense avançar més enllà de la línia aconseguida el primer dia, els comandaments republicans van ordenar aturar l'ofensiva. El 2 d'agost s'aturaven els atacs i es començava a fortificar tot el territori per defensar-lo sota la consigna de no cedir ni un pam de terreny a l'enemic.

Contra l'opinió d'alguns dels seus comandaments, Franco va decidir lluitar a l'Ebre enlloc de deixar l'enemic allà atrapat, amb un riu a l'esquena, i envoltar-lo des de Lleida. Una decisió que va convertir l'operació de l'Ebre en una batalla de desgast, un infern per als prop de 250.000 combatents que s'hi enfrontaren.

El terreny que els republicans havien conquerit en un sol dia, va necessitar més de cent dies i set contraofensives per ser recuperat. El 16 de novembre, cent quinze dies després d'haver creuat el riu, les forces republicanes es retiraven a l'altre riba.

La batalla va arruïnar els pobles i camps on va tenir lloc, deixant un balanç de 120.000 baixes entre tots dos exèrcits: 30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners.